Patrimoni Cultural

Un ric Patrimoni

Santa Coloma de Cervelló compta amb un ric patrimoni natural i cultural, amb nivells de reconeixement i protecció variat, des de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de la Cripta de la Colònia Güell, als diferents Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) com el Conjunt historicoartístic de la Colònia Güell o la Torre Salbana, passant per la riquesa de les masies i el paisatge agrícola i rural que encara perviu en el territori, restes arqueològiques iberes i medievals, espais naturals singulars, arxius documentals, fotogràfics i fílmics, i tot el patrimoni intangible que nodreix la nostra memòria individual i col·lectiva.

El Patrimoni Cultural

El territori de Santa Coloma de Cervelló ha estat ocupat des de fa molts segles. Mostra d'això són les restes de ceràmica ibera que s'han anat trobant en diferents punts del municipi, el petroglif, els murs i torre de guaita medievals del desaparegut Castell Nou de Cervelló o l'esvelta Torre Salbana del segle XI, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El nucli més antic del poble el formaven algunes cases pairals entorn de la parròquia de Santa Coloma; l'actual església de Santa Coloma amaga restes de l'absis romànic del modest temple primitiu.

En els segles que van del XVI al XVIII, i en alguns casos abans, el treball agrícola va donar lloc a l'aparició de masies. Aquestes construccions són testimoni de la puixança del poble de Santa Coloma, un poblet pagès on hi vivien jornalers, parcers i petits arrendataris de terres d'aquestes masies. La majoria d'elles encara perviuen i estan habitades pels descendents dels propietaris primigenis. La masia de Can Roc, al bell mig del casc antic i de propietat municipal, n'és un bon exemple i ha de servir per recordar com era la vida a la Santa Coloma rural dels darrers segles. L'estudi de les restes d'un important molí fluvial a la llera del riu Llobregat, també ens evidencien l'activitat agroindustrial del municipi i l'aprofitament dels seus recursos naturals.

La revolució industrial catalana és una de les fites històriques cabdals en la història del municipi: l'any 1890, l'industrial tèxtil Eusebi Güell va decidir traslladar la fàbrica de teixits de cotó "El Vapor Vell" del barri de Sants a la finca agrícola que el seu pare, l'indià Joan Güell, havia adquirit trenta anys abans al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló.

Naixia aleshores la Colònia Güell. Tot el conjunt urbà i el recinte industrial d'aquesta colònia és una bona mostra de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX. La Colònia Güell fou declarada Bé d'Interès Cultural - Conjunt Històric el 1991 i la Cripta de l'església, projectada pel genial arquitecte Antoni Gaudí, és sens dubte l'edifici més singular de la Colònia Güell i fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (2005).

Darrera actualització: 05.03.2018 | 09:51
Darrera actualització: 05.03.2018 | 09:51