100 aniversari de l’Antonio Rigol i Armengol

Dilluns, 12 de desembre de 2022 a les 09:00

Fer 100 anys és un privilegi a l'abast de molt pocs, i a partir d'ara, l'Antoni Rigol Armengol s'incorpora a aquest grup selecte d'avis centenaris.

El passat 8 de desembre, i per tal de commemorar aquesta xifra única, una petita comitiva municipal va tenir l'honor d'acompanyar a la seva família i amics i li van poder fer un petit homenatge en nom del nostre poble, fent-li entrega d'un ram de flors en un emotiu acte en el qual van participar també el grup de la "Xaranga" i dos dels seus amics de la Colònia, el Pere Noya i el Joan Montserrat que li van dedicar unes nadales per desitjar-li un feliç aniversari.

Petita història de vida escrita per la seva filla, la Montse Rigol qui va ser durant molts anys la directora de la Biblioteca Pilarin Bayés del nostre poble

Antoni Rigol i Armengol, va néixer a Santa Coloma de Cervelló el 8 de desembre de 1922. Va viure amb els seus pares al carrer de la Poca Farina, actualment Eusebi Jové junt amb els seus germans Maria, Josep i Rosa.

Els pares eren jornalers que treballaven la terra, sempre treballant per altra gent, no tenien terres pròpies. L’Antoni però, tenia clar que no volia ser pagès, tant aviat com va pogué, fets els 14 anys es va apuntar per a treballar a la fàbrica de Can Güell. Va començar d’aprenent a la fàbrica amb el mestre Pau Bosch i es va anar formant com a mecànic. Amb els anys ell va fer de mestra a altres joves que començaven, com ara el Joan Montserrat, Pere Noya, Josep M. Noya i el Jaume, entre d’altres.

La seva afició a muntar i desmuntar coses el va portar a apuntar-se a Radio Maimó al carrer Pelai i va aconseguir fer-se el seu propi radio, de fet quan es va casar és el que tenien. Es va casar amb la Maria Dolors Rigol de Barcelona, i van viure els primers anys amb una caseta davant de l’antic forn a Can Galerí, on jo vaig viure fins els tres anys. Cap a principis dels anys 60, quan va quedar lliure una casa a la Colònia Güell, la família es va traslladar al carrer Barrau, 2N, a les cases que deien el “tramvia” , nom que no agradava gens als meus pares!!!

Com la majoria de gent que treballava a la fàbrica, feien un segon jornal a algun altre lloc, el meu pare feia el torn del matí i a la tarda anava a un taller mecànic a fer “hores”, era la manera de poder tenir un jornal més digne. Va treballar gairebé 40 anys a la fàbrica de la Colònia, fins que la van tancar/traslladar l’any 1973.

És una persona que no ha fet gaire soroll, però sempre ha estat on ha convingut, amb els veïns organitzaven sopars al carrer i sempre que hi havia un cosa a arreglar, allà era ell. Ja de gran va formar part de la primera junta del Casal d’avis de la Colònia Güell, on jugaven al bingo, organitzaven excursions i feien grans berenars.

Quan les netes eren petites ell i la mare s’han van cuidar, jo sempre he treballat.

A l’any 2004 van fer una festa al casal per a acomiadar als pares, ja que venien a viure a Sant Boi, amb nosaltres. El canvi no els va traumatitzar, tot ben al contrari, es van adaptar ben aviat a la nova casa i al nou veïnat. El primer que van fer es apuntar-se al Casal de la Gent Gran, cada tarda hi anaven i també a les excursions, ben aviat van fer noves amistats.

Però els anys han passat, la mare va morir fa 10 anys, ell va seguir anant al casal fins que va arribar la pandèmia. Les seves distraccions actuals és llegir llibres que li porto de la biblioteca, mirar la tele programes d’esports i sobretot el Barça!

Montserrat Rigol (Filla de l’Antonet)

Darrera actualització: 12.12.2022 | 09:23

Imatges