Es presenten els resultats de la diagnosi ciutadana i tècnica de l’entorn de la Colònia Güell

El dimarts 26 d’octubre a la tarda va tenir lloc la presentació dels resultats de la diagnosi ciutadana i tècnica de l’entorn de la Colònia Güell que ha de servir per decidir el futur d’aquest territori. Aquesta diagnosi, que recull les aportacions fetes pels ciutadans i ciutadanes de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, és la primera fase d’un procés ampli de participació que serà determinant per a la redacció del nou Pla Director Urbanístic (PDU), l’objectiu del qual és impulsar un model urbà sostenible inspirat per l’Agenda Urbana de Catalunya i els ODS. 

A l’acte hi van participar Xavier Isart, gerent del Consorci de l’Entorn de la Colònia Güell; Albert Civit, gerent de l’Institut Català del Sòl (Generalitat de Catalunya); José Ángel Carcelén, primer tinent d’alcaldia de Ciutat Sostenible i Saludable de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; i Jordi Bartolomé, alcalde de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, a més de l’equip redactor del PDU i els encarregats del procés participatiu.

Als seus parlaments, els representants de les administracions que composen el Consorci de l’Entorn de la Colònia Güell van coincidir que volen deixar enrere el planejament actual i centrar-se en un nou model sostenible seguint els criteris de l’Agenda Urbana de Catalunya. També van agrair la participació ciutadana atès que ha estat i serà essencial per a aquest procés. 

Jordi Bartolomé, alcalde de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, va reconèixer que “el repte de redefinir aquest magnífic entorn que tant ens estimem és majúscul” i per això va agrair la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes. “Tothom té alguna cosa a dir i pot pensar solucions per a les necessitats  d’avui  i  de  demà”, va assegurar, i va afegir que “el planejament vigent no ens agrada” i “per això les tres administracions consorciades hi estem posant tots els esforços. Tenim l’oportunitat de repensar-lo”. Bartolomé va recordar que “l’entorn de què parlem és majoritàriament públic i volem posar aquest entorn al servei de les persones i que  atengui les necessitats de la nostra ciutadania, la de Santa Coloma i la de Sant Boi, i ho faci respectant el marc de la Nova agenda Urbana i els objectius de Desenvolupament sostenible”. Entre aquestes necessitats, va destacar la generació de més activitat econòmica, reactivar i recuperar el recinte industrial, la protecció del patrimoni, la preservació de l’entorn natural i les rieres i l’oportunitat per crear espais d’interrelació amb Sant Boi.

Els resulstats de la diagnosi

Pel que fa al treball realitzat en aquest procés de diagnosi ciutadana i tècnica , el primer pas del Consorci ha estat conèixer l’estat i les necessitats d’aquest territori. D’una banda, s’ha realitzat una diagnosi tècnica que ha estudiat aspectes com planejament i gestió urbanística, l’espai públic i el paisatge, l’habitatge i la cohesió social, el medi ambient, la mobilitat, el patrimoni cultural, la topografia, la hidrologia, entre d’altres. 

L’equip encarregat d’aquesta diagnosi extrau que el PDU representa una oportunitat única per resoldre les problemàtiques identificades, com ara millorar la cohesió social entre municipis, fer possible la connectivitat ecològica entre els espais lliures i estructurants del territori, i permetre alhora planificar i ordenar el territori perquè pugui fer totes les funcions que se li demanen (com generar recursos necessaris per mantenir el patrimoni, habitar, millorar l’equitat i la cohesió i reforçar els espais amb funció connectora).

En paral·lel, s’ha realitzat també la diagnosi ciutadana, resultat de la primera fase de participació que va començar al març d’aquest any. En aquesta hi han participat 415 persones i 41 entitats de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, que han realitzat un total de 2.932 aportacions. Aquestes aportacions s’han recollit als tallers, recorreguts, enquestes i altres activitats que s’han organitzat amb l’objectiu d’obtenir la visió de les persones que habiten i transiten aquest territori. 

Tenint en compte els elements que formen part de la identitat d’aquesta zona (com els espais naturals, el patrimoni i el benestar) i altres aspectes com el canvi climàtic i l’impacte de la pandèmia, s’han analitzat temes de la vida quotidiana com l’habitatge, la mobilitat, els serveis i equipaments, etc. 

De la participació se n’extrau la importància dels trets identitaris, el sentiment de pertinença a un espai sensible i complex, que conformen la seva singularitat. 

Un altre aspecte important és l’habitatge, en què els estudis realitzats evidencien dinàmiques metropolitanes de dificultat d’accés i permanència a aquest i la manca d’habitatge protegit.

Pel que fa a la mobilitat, s’ha detectat la necessitat de millorar el transport públic, l’interconnectivitat i fer un canvi d’hàbits cap a una mobilitat més pacificada. Però s’ha puntualitzat que aquest canvi s’ha de fer de manera gradual i pensar en les necessitats actuals d’aparcament.

També es destaca la conveniència de fer nous equipaments educatius, esportius, sociocomunitaris, culturals i per a joves, entre d’altres. 

Un altre dels reptes de futur és millorar la permeabilitat i flexibilitat dels usos al recinte industrial, així com impulsar la dinamització econòmica.

Properes pases

Cal destacar que aquesta diagnosi és només una part d’un procés participatiu que tindrà un llarg recorregut i que properament entrarà a debatre les alternatives del pla, en la seva segona fase. De nou, aquesta nova fase estarà oberta a tothom que vulgui aportar les seves idees i opinions. Si bé la participació no és vinculant, sí és determinant. 

Paral·lelament a la contractació del suport tècnic per a la segona fase del procés, i durant el proper mes de novembre, se celebrarà un cicle de jornades telemàtiques sobre el model urbà en format de taules rodones. Seran obertes a la ciutadania i comptaran amb la participació d’experts en cadascuna de les temàtiques (que seguiran els blocs temàtics plantejats en la diagnosi ciutadana realitzada en aquesta primera fase: identitat del territori, vida quotidiana i reptes de futur).