Ruta 3. La Colònia Güell: un passeig pel Modernisme

Distància: 2,2 Km - Temps: 1h30’ - Recorregut: Circular - Desnivell: 25 m - Dificultat: Baixa - Apte: Per a fer a peu - Llocs d’interès: Cripta Antoni Gaudí, recinte residencial modernista, recinte industrial

Descobrint el Modernisme de la Colònia Güell

Aquest itinerari ressegueix les edificacions més singulars de la Colònia Güell, la major part de les quals es van construir a finals del segle XIX i principis del XX per allotjar les famílies dels  treballadors de la fàbrica Güell. 
Es tracta d’un itinerari circular que s’inicia i finalitza a l’estació “Colònia Güell”, de les línies S3, S4, S8 i S9 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). 
En vehicle privat hi podeu accedir a través de la carretera BV-2002 entre Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts i deixant el vehicle en l’aparcament habilitat per a les visites a la Colònia Güell.

Punts d’interès

El conjunt històric de la Colònia Güell està declarat Bé d’Interès Nacional de Catalunya (BCIN) i la seva església, també anomenada cripta, obra d’Antoni Gaudí, té la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 
A més, la Torre Salbana, d’origen romànic del segle XI, és un dels exponents de l’arquitectura civil de caràcter defensiu més interessants de la vall baixa del riu Llobregat.
Des del Centre d’Interpretació de la Colònia Güell s’organitzen les visites al conjunt històric modernista de la Colònia Güell i a l’església-cripta construïda per Antoni Gaudí.

Itinerari

1. Estació FGC Colònia Güell
L’estació de la Colònia Güell es troba a 22 minuts de l’estació d’FGC “Plaça Espanya” de Barcelona.

Estació FGC Colònia Güell

2. La fonda (1900)
És a l’entrada de la colònia i allotjava el personal que realitzava treballs eventuals a la fàbrica. En destaquen una sèrie d’obertures d’arcs apuntats rematats amb totxo, amb coberta a dues aigües. Actualment fa funcions d’habitatges.

La Fonda (1900)

3. La fàbrica (Ferran Alsina, 1890)
A l’esquerra de l’entrada hi ha la fàbrica, que començà a funcionar l’any 1891. Filava, teixia, tenyia i acabava el vellut i la pana que fabricava. Tenia el cicle tèxtil complet. El cotó procedia majoritàriament de Nova Orleans i el carbó s’importava del País de Gal·les. Inicialment el transport es feia en carros i més tard en camions. A principis de segle XX tenia al voltant de mil obrers. Va tancar el 1973 i l’empresa va obrir una nova fàbrica a l’Alt Empordà mantenint la marca Colònia Güell.

La fàbrica (Ferran Alsina, 1890)

4. Can Soler de la Torre (1622)
Caminant entre plàtans per l’avinguda de Ferran Alsina girem momentàniament a l’esquerra on es troba la plaça de la Masia. És Can Soler de la Torre, restaurada per Francesc Berenguer i Mestres  com a residència temporal i esporàdica de la família Güell quan visitava la colònia. Durant la Guerra Civil va ser la Casa de la Vila.

Can Soler de la Torre (1622)

5. Ca l’Ordal (Joan Rubió i Bellver, 1894)
Tornant a l’avinguda Ferran Alsina arribem a Ca l’Ordal. Es tracta d’un edifici aïllat que evoca la forma d’una  masia amb llenguatge modernista  i està format per tres habitatges llogats inicialment a famílies pageses que treballaven les terres de l’amo en qualitat d’arrendataris.
Donem la volta a  la casa,  creuem el carrer Barrau i voregem l’arbreda fins arribar al  carrer Malvehy. 

Ca l’Ordal (Joan Rubió i Bellver, 1894)

6. Cases dels obrers (1894-1896)
Façanes de pedra i amb maó vist, arrebossades algunes. Aquestes cases, a més de tenir el jardinet i l’eixida com quasi totes,  tenen golfes. 

Cases dels obrers (1894-1896)

7. Casa del metge (1910)
El metge vivia permanentment a la colònia i oferia també els seus serveis al nucli antic de Santa Coloma de Cervelló. L’edifici amb un jardí perimetral incloïa el consultori i la residència del metge. La decoració amb maó es localitza a la cornisa i sota d’aquesta hi ha una sanefa en ziga-zaga que dissimula la presència dels respiralls de les golfes.

Casa del metge (1910)

8. Ca l’Espinal (Joan Rubió i Bellver, 1900)
Al capdamunt del carrer Malvehy hi trobem aquest edifici modernista que és un dels més rellevants de la colònia. És un habitatge que van ocupar les famílies de diversos encarregats de la fàbrica. Destaca el seu balcó i el joc de sanefes i gelosies de maó de les façanes. 

Ca l’Espinal (Joan Rubió i Bellver, 1900)

9. Escola i Casa del mestre (Francesc Berenguer i Mestres, mestre d’obres i col·laborador d’Antoni Gaudí, 1911-1917)
Baixem pel carrer Monturiol fins a la confluència amb Barrau. A la nostra esquerra trobem, al fons, dos edificis singulars que van ser l’escola i la casa del mestre. Són dos edificis modernistes i estan units per un pont d’arcs parabòlics, molt freqüents en l’arquitectura gaudiniana. Combinen la pedra i el maó vistos, tenen les cantonades arrodonides i les teulades són de ceràmica vidriada. El de l’esquerra és l’escola, executada per Francesc Berenguer i Bellvehí. Té sostres alts i grans finestrals que permeten l’entrada de llum i la renovació de l’aire. 

La Casa del Mestre té una torreta medievalitzant en l’aresta d’una de les cantonades, rematada per un pinacle que acaba amb una creu de fosa, de quatre braços. L’edifici està unit al de l’escola mitjançant un pont decorat amb elements curvilinis disposats en forma escalonada.

Escola i Casa del mestre (Francesc Berenguer i Mestres, 1911-1917)

10. Carrer Barrau i plaça Joan Güell: l’Ateneu Unió
Baixem pel carrer Barrau, format per cases senzilles de planta i pis, amb jardinet a la façana i eixida posterior, i arribem a la plaça Joan Güell (el fundador de la dinastia industrial). Al bell mig hi ha el monument a Eusebi Güell, fundador de la colònia i fill de Joan Güell. 

La plaça és el centre de la colònia i l’Ateneu Unió un lloc de confluència al llarg del temps, amb activitats culturals i lúdiques, com teatre, cinema, balls, escola nocturna, cor de Clavé, exposicions, conferències, entre altres activitats.

Carrer Barrau i plaça Joan Güell: l’Ateneu Unió

11. Centre Sant Lluís (Francesc Berenguer i Bellveí, 1916-1917)
Sortim de la plaça pel carrer Ponent i arribem al carrer Aranyó amb l’edifici del Centre de Sant Lluís. Va ser escola de nenes i seu del Patronat Obrer de la Sagrada Família, posteriorment Centre Parroquial i en l’actualitat Centre Municipal. La biblioteca té el nom d’un poeta nascut a la colònia, Joaquim Folguera i Poal. Hi destaca la composició en tres parts de la façana principal, amb pilastres de maó vist que marquen el ritme compositiu. Annexat a l’edifici hi ha un petit pati, amb una porta de ferro forjat d’estil  modernista que havia sigut de xapa repujada. 

Centre Sant Lluís (Francesc Berenguer i Bellveí, 1916-1917)

12. Antic convent de les monges
Es troba al xamfrà d’Aranyó amb Claudi Güell.  Aquest edifici va ser la primera escola de la colònia, posteriorment convent de les monges i parvulari. Malgrat ser un  edifici socialment rellevant, és d’una arquitectura molt austera.

Antic convent de les monges

13. Casa del secretari
Al xamfrà oposat trobem una casa d’estil neomedieval,  amb façana que imita  un encoixinat de carreus, finestres amb arcs de mig punt recolzats en columnes, una balconada que destaca per la seva estructura i una decoració amb creus i escuts quadribarrats. El ratpenat del balcó es relaciona amb l’escut dels Güell.

Casa del secretari

14. Cooperativa de consum i magatzems (Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver, 1900)
Forma el  xamfrà dels carrers Claudi Güell i Mossèn Frederic Martí. La cooperativa va ser fundada i gestionada pels mateixos treballadors de la colònia mitjançant la prestació de treball voluntari de socis i sòcies en les tasques pròpies de l’activitat comercial que desplegava. La cooperativa tenia sala de juntes, un cafè i una biblioteca, i era un punt de trobada per a tots els veïns i veïnes que feien la compra setmanal.

L’edifici és modernista i sobresurt per l’harmoniosa decoració del maó vist. Actualment allotja el Centre d’Interpretació de la Colònia Güell, amb exposicions permanents, auditori, botiga, servei de guies i audioguies i venda de tiquets per visitar l’església de Gaudí.
Davant per davant de la cooperativa hi havia els cellers, la carboneria i diversos magatzems, en planta baixa, sota unes casetes que es van construir a la planta pis.

Cooperativa de consum i magatzems (Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver, 1900)

15. Carrer Reixach
Caminem pel carrer Mossèn Frederic Martí des de Claudi Güell fins al carrer Reixach. La part baixa del carrer Reixach està formada per un conjunt de cases amb façanes de maó i una gran varietat d’arcs, cornises i acroteris dintre d’una coherència estilística sorprenent. Com a curiositat hi ha una casa formada per quatre habitatges d’estil historicista neoàrab.

Carrer Reixach

16. Cripta Gaudí (Antoni Gaudí i Cornet, 1898 - 1914)
Pujant pel carrer Reixach arribem a l’església de la Colònia Güell, obra inacabada d’Antoni Gaudí. L’anomenada cripta ens sorprèn: a banda d’una innovadora estructura d’arcs catenaris, columnes inclinades i paraboloides hiperbòlics a les voltes de l’atri i als murs, hi ha mosaics amb simbolismes d’interpretació diversa: creus templeres, peixos, alfes i omegues, crismons i moltes altres figures, signes d’un llenguatge simbòlic i fascinador, susceptible de moltes lectures. Aquesta església es considera l’obra més destacada de l’arquitecte Antoni Gaudí. Ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Un cop vista la Cripta prendrem un corriol que discorre enmig del bosc Joaquim Folguera i ens durà a un camí que condueix cap a la zona d’aparcament.

Cripta Gaudí (Antoni Gaudí i Cornet, 1898-1914)

17. Can Julià de la Muntanya (segles XVII i XIX)
Al capdamunt del camí que va a l’aparcament veiem la masia de Can Julià. Durant la construcció de la colònia fou habitatge provisional de les famílies que arribaven de fora fins que se’ls adjudicava una casa. La finca de Can Julià va ser comprada per Eusebi Güell el 1900.

Can Julià de la Muntanya (segles XVII i XIX)

18. Camp de futbol Eusebi Güell (Club de futbol fundat a finals del segle XIX)
Fou referent esportiu de la història de la colònia. Aquesta camp va viure partits de futbol entre el Club Futbol Güell, i els històrics del futbol català: el Club Deportiu Europa, el R.C.D. Espanyol i el F.C. Barcelona.

19. Torre Salbana (segles XI a XX)
Seguint cap a l’est, albirem la Torre Salbana, antiga quadra medieval sota la jurisdicció del senyor de Cervelló. Es va començar a construir al segle XI i ha tingut reformes i ampliacions al llarg del temps. Hi destaca la torre de guaita i defensa de planta rodona que és l’única part de l’edifici que ha aguantat el pas del temps.

Torre Salbana (segles XI a XX)

20. Casa parroquial (Francesc Berenguer i Bellveí, 1914)
Passada la petita rotonda en la que hi ha una creu de fusta (Creu de la Missió), trobarem a la nostra dreta la Rectoria. La casa combina els murs de pedra i les motllures de maó de manera  similar a altres edificis dels Berenguer a la colònia. És una construcció sòbria i senzilla, envoltada de jardí. Des d’aquí tornem a l’estació d’FGC finalitzant l’itinerari.

Casa parroquial (Francesc Berenguer i Bellveí, 1914)

Darrera actualització: 09.11.2021 | 17:10