Recinte Industrial de la Colònia Güell
L'actual recinte industrial de la Colònia Güell va ser en els seus orígens la Fàbrica de panas i veludillos de Güell i Cia, aixecada l'any 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi. Dèiem que la història d'aquesta fàbrica ha anat lligada des dels seus inicis a la fundació de la Colònia Güell, i ha estat un clar exemple de l'impuls que va tenir la indústria tèxtil a la Catalunya de principis del segle XX.
A diferència d'altres colònies industrials del seu temps, la fàbrica dels Güell no aprofità mai l'energia hidràulica tot i trobar-se en les proximitats del riu Llobregat, i funcionà des d'un primer moment amb la màquina de vapor. La gran xemeneia és encara avui testimoni de la utilització del carbó com a principal font d'energia, característica que la va fer singular a l'època.
A diferència d'altres colònies, la fàbrica es troba separada de la zona d'habitatges i de serveis i constitueix un recinte tancat amb un traçat de carrers que permet una comunicació entre els diferents edificis que la formen. En aquesta fàbrica es transformava el cotó que arribava d'Amèrica en panes, velluts i velludets. Cada un dels edificis que conformen la fàbrica es destinava a un treball determinat dintre d'aquest procés de transformació del cotó en teles. Així hi havia l'edifici de filatures, els telers, el tint, l'assecador, el tallador, l'edifici per la màquina d'aprest, el taller de fusteria i la serralleria. Altres edificis acollien serveis complementaris, com les oficines, el consultori mèdic o l'oficina del delineant. Tot el transport de material entre els diferents edificis es feia mitjançant una xarxa de raïls i vagonetes que recorrien tot el recinte fabril.
Un dels principals trets arquitectònics de l'edifici destinat a la filatura és la utilització del model anglès, anomenat també "manchesterià", i que consisteix en la distribució de l'edifici en una planta baixa i quatre pisos iguals de planta lliure, cada un dels quals comprenia un procés diferent de la filatura.
- Adreça: Avinguda Ferran Alsina, s/n
- Enginyer: probablement Ferran Alsina
- Data de construcció: 1890
- Ús: Industrial.