Cripta de la Colònia Güell

A l’entorn del 1893 Antoni Gaudí rep l’encàrrec de construir una església per als obrers i obreres de la Colònia Güell, propietat del seu mecenes i amic Eusebi Güell. A partir d’aquí, Gaudí dedica prop de 15 anys de la seva vida a projectar el temple, fins que al 1908 es posa la primera pedra, concretament el 4 d’octubre.

L’espai escollit per col·locar l’església es situa en un extrem elevat de la Colònia. Gaudí va escollir per a la construcció de la seva obra un promontori amb un bosc de pins que li servís com a marc i en el qual pogués integrar-la plenament.

L’ambiciós projecte preveia una església de dues naus, inferior o superior, coronades per diverses torres laterals i una central de 41 metres d’alçada. Aquesta dada es pot deduir de les mides i l’escala de la maqueta polifunicular que Gaudí va construir al taller ubicat just al costat de la zona d’obres de l’església. La maqueta invertida i suspesa al sostre mesurava 4,10m a estava feta a escala 1:10.

Del projecte previst es va construir el porxo i la nau inferior. El temple s’adapta completament als desnivells del terreny.

Un dels aspectes tècnics més importants dins de l’església, és l’ús de la cadenaria o arc catenari, que tal com s’havia calculat a la maqueta li servia per simplificar el problema de les càrregues i determinar l’ús dels murs exteriors en forma de paraboloides.

Una altra de les grans innovacions de l’església és la introducció, per primera vegada a la història de l’arquitectura, de les superfícies en forma de paraboloide hiperbòlic, utilitzades tant en els murs com en les voltes i els nervis del porxo . Les superfícies són corbes però al mateix temps reglades, és a dir, traçades a partir de rectes paral·leles.

En el cas del porxo, a més, els paraboloides permeten crear voltes còncaves i convexes. Us aspecte sorprenent que Gaudí recalcà amb els trosses triangulars de rajola que marquen tant les paràboles com les línies rectes.

Pel que fa a la planta, s’inscriu en un oval irregular i està dividida en quatre espais longitudinals separats per quatre columnes de basalt i altres laterals de maó i ciment. Aquestes columnes recullen tota una sèrie de nervis irregulars de maó, mentre que una nau en girola rodeja la zona de l’altar. Gaudí buscava la centralització de l’espai.

Les quatre columnes de basalt que haurien d’actuar de base del cimbori de 40 metres són massisses i tallades aparentment de qualsevol manera. Tant aquestes quatre columnes, com la columna de basalt del porxo estan resoltes en tres parts unides per planxes de plom que actuen de juntes de dilatació.

Tampoc són casuals la forma de les finestres i la decoració que les envolta. Les teulades recobertes amb ceràmica vidriada ajuden a canalitzar l’aigua de la pluja, fins a un petit passadís que Gaudí va construir al voltant de l’església destinat a l’evacuació de l’aigua que el mateix edifici expulsa.

La força de la forma es manifesta de manera evident a l’escala que condueix a la sagristia i al cor. Té una forma molt peculiar i va ser molt difícil de construir. Tant la barana de maó vist com l’escala va ser construïdes per Josep Mª Jujol.

En aquest projecte Gaudí busca la integració de l’església en l’entorn mitjançant l’ús de materials i formes que imitin la textura i el color de la natura que l’envolta.

A la planta baixa, maó recuit i escòria de fosa, és a dir colors marrons com la muntanya i els troncs dels pins. A les columnes, basalt de Castellfollit de la Roca i pedra calcària del Garraf, imitant els troncs de pi blanc i pi pinyoner present a l’entorn. El basalt és la pedra més resistent, cosa que li permet reduir el diàmetre de les columnes i crear un espai diàfan. I a les finestres, ceràmica vidriada als ampits de tons verds com les fulles dels arbres i blaus com el cel. També es poden distingir fragments de copes i ampolles de vidre en el mosaic del portal d’entrada. A més, tant a al porxo com a l’interior, destaca el joc de maons quadrats i rodons a la vista, que aprofita per crear detalls decoratius i estructurals alhora.

Per al sostre, subjectat per nervis de totxo, Gaudí va emprar una solera, un sostre pla de tres capes de rajoles, habitual en la tradició constructiva catalana.

I finalment, el ciment Portland que s’utilitza tant com a paviment interior com per a morter. Gaudí utilitza per primera vegada el ciment Portland en aquesta església. Era un material nou que es produïa a la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro, propietat d’Eusebi Güell.

Tant l’espai com el mobiliari respon a la funcionalitat de l’espai, un concepte clau en tota l’obra gaudiniana. A la Cripta, Gaudí fusiona estructura, estètica i funcionalitat i crea un espai òptim per a la realització de petits actes litúrgics.

En aquest cas el fet de ser un edifici amb finalitat religiosa condicionava alguns aspectes com ara l’orientació, la visibilitat, l’acústica i la ventilació. Analitzem cadascun d’aquests aspectes:

• Orientació: Gaudí trenca el dogma de l’altar a l’est i el situa al nord, per aprofitar la llum solar tot el dia. Serà un pi ubicat al peu de l’escala exterior el que serveixi a Gaudí per traçar l’eix nord-sud.
   
• Visibilitat: Les columnes centrals construïdes en basalt son més primes que les que volten la nau, de manera que no resten visibilitat a l’altar. Els bancs es situen a la nau central des de la qual es pot contemplar l’altar major des de qualsevol punt. La planta centralitzada, permet una tercera nau que actua com a espai de circumval·lació.
   
• Acústica: L’acústica està buscada expressament, ja que la paraula de Déu ha d’arribar a tots els fidels. Un complicat entramat d’arcs i nervis construïts en maó reparteixen les càrregues de la futura nau superior cap a les columnes, i al mateix temps ajuden a reduir la reverberació. També és excepcional la ubicació del cor darrere l’altar. Just a sota un passadís transcorre per darrera la paret de l’altar. Aquest passadís actua alhora de sistema de ventilació i de caixa de ressonància que amplia les veus sense distorsionar-les.
   
• Ventilació: d’una banda Gaudí dissenya uns vitralls finestra, és a dir, es poden obrir per ventilar l’espai. D’una altra, entre el paviment de Porland i el terreny on s’assenten les columnes hi ha un espai d’uns 50cm que permet la circulació de l’aire i l’aïllament respecte el terreny. Al peu del mur exterior es poden observar els forats de respiració d’aquesta cambra subterrània. Aquesta cambra també actua de caixa de ressonància.

Gaudí també té en compte la funcionalitat a l’hora de dissenyar el mobiliari. Al 1913 es van construir vint bancs seguint el disseny de Gaudí, van costar 20 pessetes cadascun.

Per a la seva fabricació es va utilitzar fusta reciclada de les caixes de fusta de roure on guardaven els telers de la fàbrica comprats a Alemanya. El ferro també era reciclat, procedia dels fleixos de les bales de cotó que provinent d’Egipte.

En la fabricació dels bancs no hi ha res soldat perquè Gaudí no creia en la soldadura convencional; tot està unit amb abraçadores, cargols i bulons.

La forma està dissenyada perquè hi seguin dues persones, que mirin cap a l’altar i hi estiguin còmodes, de manera que res faci distreure els fidels mentre es celebra l’ofici religiós.

Un dels fets insòlits de la Cripta és que compta amb vint-i-tres finestres, atès que les criptes acostumen a ser plantes subterrànies i fosques. D’aquí que en certs moments s’hagi posat en dubte la funció d’aquesta planta inferior com a Cripta. Més aviat sembla que Gaudí pensés aquest espai com un lloc on realitzar petits actes litúrgics.

De les vint-i-tres finestres, vint estan situades a la sala de culte,i tres en espais de serveis auxiliars (dos a la sagristia dels escolans i una altra més petita i de característiques formals diferents, està situada a sota del campanar).

La disposició de les finestres en el paraboloide hiperbòlic està pensada per donar una distribució de llum més regular a l’interior. Amb l’orientació de l’església en un eix nord-sud, i l’obertura de finestres successives gairebé ininterrompudes pel mur, Gaudí aconsegueix la il·luminació natural a l’interior durant tot el dia, especialment a l’estiu.

Pel que fa als vidres, Gaudí havia previst partir dels colors primaris sobreposats de diverses tonalitats, per obtenir el color final. Finalment, després de la seva marxa, es van col·locar vidres transparents pintats amb pintura de bombeta. La llum natural filtrada pels vitralls provoquen a l’interior una atmosfera mística, òptima per a un edifici religiós.

Les obres de construcció de l’Església de la Colònia Güell s’aturen el 4 d’octubre de 1914 per decisió de la familia Güell, tot i que els motius exactes es desconeixen. Lluny del projecte inicial que preveia un temple de dues naus, inferior i superior, coronat per cinc torres, Gaudí arribar a construir la nau inferior i el seu pòrtic, fel pel qual passaria a denominar-se popularment Cripta.

Les obres posteriors no perseguien acabar el projecte sinó tan sols acondicionar l’edificació per poder-se utilitzar. Finalment es va consagrar el 4 de novembre de 1915.